Los libros del mes de junio 2013 del Grupo Leo
en La Tiza
en La Tiza
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 5-06-2013
Diario Información de Alicante con el Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES
El senyor Pingoreta i el Temps
Biólogo y escritor de literatura infantil y juvenil. Comenzó en la LIJ en 2005 y, a partir de la buena acogida de crítica y público de Cactus del desierto, ha ido publicando a buen ritmo y cada año más obras que el anterior. Junto al ilustrador catalán Roger Olmos ganó, en 2008, el Premio Lazarillo de álbum infantil ilustrado por El príncipe de los enredos, y en 2009 la Biblioteca Juvenil de Múnich ha incluido en su prestigiosa selección White Raven la novela «fetiche» de este autor, Cactus del desierto.
Recientemente ha conseguido la medalla de plata al mejor Libro Ilustrado Infantil, en los IPPY Awards 2013 (Independent Publisher Book Awards) por "Cuento de Noche" en su versión en inglés.
Il·lustrat per: Mónica Gutiérrez Serna (Cantabria, -):
D'origen càntabre, viu des de fa molts anys a Madrid. És doctora en belles arts i després de dedicar-se exclusivament a la pintura, treballa de ple en la il·lustració de llibres per a nens.
Ressenya:
La Pingoreta busca el temps per tots els racons. I com que es passa la vida buscant-lo, no té temps per fer res més. Fins i tot, se li passa pel cap posar més hores a un rellotge, per tal de tenir més temps, però no li dóna resultat. Al final descobrirà que, en lloc de buscar el temps, és millor aprofitar-lo sense pensar-s’hi més.
La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
Encara no s’havia fet de dia
. En Gat aguantava l’escala i el senyor Pingoreta, anant amb conte , va desenganxar
el números i els va tornar a enganxar. 
Un conte:
El senyor Pingoreta i el Temps
El senyor Pingoreta no tenia
temps. Tenia un barret de copa que duia sempre al cap,una corbata de llaç que
duia sempre al coll i un gat de color vermell que sempre l’acompanyava al
sidecar de la seua moto.
Però de temps, d’allò que
se’n diu temps, no en tenia gens ni mica.
I per molt que en buscava, no en podia trobar. Ni als armaris de la roba
ni als calaixos del bany.
El senyor Pingoreta es
passava el dia pensant on en podria buscar. Es mossegava el llavi, aclucava un
ull mirant-se el barret i es preguntava en veu alta:
-Si jo fos temps... on em
ficaria?
Buscar temps era la primera
cosa que li venia al cap quan es llevava... Mentre es raspallava les dents...
Durant l’esmorzar... Anant cap a la fàbrica. I a la mateixa fàbrica durant el
descans de les dues, que tothom, menys ell, dedicava a jugar al parxís i a menjar entrepans de pernil.
El senyor Pingoreta minut que
tenia, minut que dedicava a pensar en el temps. Pensava a buscar-lo i somniava
de trobar-lo. I encara que passés el temps i ell continués sense tenir temps
mai no es donava per vençut. Al contrari. Era tan tossut que cada vegada
intentava dedicar més temps a la seua recerca de temps.
Una nit, al senyor Pingoreta
se li va esmunyir una idea enmig dels somnis. Es va despertar fent salts al
llit i cridant:
-ja ho tinc! Ja ho tinc! He
trobat la solució!
Si el rellotge tingués més
hores , tindríem tems de sobres!
Va agafar una escala,
cartolina, tisores i cola i corrent, va travessar el carrer cap a la torre de
l’Ajuntament.
Encara no s’havia fet de dia
. En Gat aguantava l’escala i el senyor Pingoreta, anant amb conte , va desenganxar
el números i els va tornar a enganxar.
Però ara n’hi havia més,
perquè també hi havia els números de cartolina que acabava de retallar. En
total, les hores del rellotge sumaven setze.
El senyor Pingoreta va haver
de treballar quatre hores més que els altres dies, perquè entre les dotze i la
una hi havia els números de cartolina: el tretze, el catorze, el quinze i el setze..
Quan va sortir de treballar,
A les nou de la nit estava visiblement fatigat. Quan a la fi va arribar a casa,
es va treure el barret y es va apujar les mànigues de la camisa. Es disposava a
buscar temps pel racons, com feia sempre... Però estava tan cansat que va
canviar de plans i va optar per anar-se ‘n al llit, deixant la sopa al plat i
el temps sense buscar.
Trenta-dues hores, l’una rere
l’altra, formaven un dia llarguíssim.
El senyor Pingoreta havia
arribat a la conclusió que aquell canvi de rellotge no li servia. Va agafar
l’escala i en un moment va travessar el carrer cap a la torre de l’Ajuntament.
Va desenganxar tots el números i se’ls va guardar sota el barret. Ara, les
agulles ballaven soles al centre de l’esfera.
-Gat, ara sí que tindrem
temps. Li va dir quan van tornar a casa- Ja ho veuràs !Per fi et podré llegir
les bones notícies de tots el diaris. I se’n va anar a dormir.
Quan es va despertar, com que
no havia passat el temps, perquè estava aturat, el senyor Pingoreta tenia
exactament la mateixa son que abans. Ni més, ni menys.
Amb molt d’esforç, va poder
obrir els ulls una miqueta més i aleshores es va adonar que tota la casa era
plena de temps. Però era un temps somnolent, amb lleganyes als ulls i un badall
congelat a la boca. Què en podia fer?
Incapaç de pensar en res més
va seure a terra i, abraçat al temps, va continuar dormint. Quan es va
despertar, li feia mal tot el cos. No havia descansat gens, perquè el temps no
passava. O sigui que, tant si dormia com si no, tenia la mateixa son.
Va ser aleshores quan va
arribar a la conclusió que aquell canvi de rellotge tampoc no li servia.
............................................................................
Adaptació treta del llibre: El senyor Pingoreta i el temps
Editorial: Macmillan
Col·lecció: Llibresaure +8
ISBN: 978-84-7942-243-1
Activitats:
- Que fa el senyor Pingoreta per resoldre el seu problema amb el temps? Quines conseqüències tenen aquestes decisions?
- Passen molt de pressa les hores que estem a l’escola? T’agradaria tenir més temps lliure?
- Ajuda al senyor Pingoreta i acaba la història i l'envies acompanyada d'un dibuix original al:
Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant
o per e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com
Escriviu el vostre nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon o e-mail particular
...................................................................
grupoleo@terra.com
grupoleo@terra.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario