sábado, 26 de enero de 2013

Los libros del mes de enero de 2013 del Grupo Leo en La Tiza: "El tresor de Saïda"

Los libros del mes de enero 2013 del Grupo Leo
en La Tiza

Artículo visto en:
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 23-01-2013
Diario Información de Alicante con el  Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES

El tresor de Saïda

L'Autora: Eva Peydró (Valencia, 1962 -):

Eva Peydró i Sanz va nàixer a València l’any 1962. És llicenciada en filologia catalana, traductora-intèrpret jurat de llengua catalana i està diplomada com a practitioner de programació neurolingüística. Ha desenvolupat la seua carrera professional en les àrees de la traducció especialitzada en educació i art modern i de l’assessorament lingüístic.

Il·lustrat per: Paco Roca (Valencia, 1969 -):
Francisco Martínez Roca.
Me considero uno de esos privilegiados que ha conseguido vivir de su sueño infantil. Desde pequeño quería trabajar dibujando y en la actualidad compagino la ilustración con el cómic.
Como ilustrador he hecho todo tipo de trabajos desde publicitarios a editoriales pasando también por el mundo de la prensa en el que he publicado entre otros sitios en el suplemento cultural Babelia y El Semanal de El País, la revista Rock de Lux, Cinemanía, Efe Eme…

Ressenya:
Ferran ha passat l’estiu amb Saïda, una xiqueta sahrauí que ja ha tornat a sa casa. Com que la troba molt a faltar, els pares li han preparat una sorpresa: per Pasqua, viatjaran al Sàhara a visitar-la. Allà, el xiquet descobrirà un tresor d’un valor tan incalculable que li canviarà la vida.

La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
LA REDACCIÓ 

10 de setembre

Les vacances

Aquestes vacances d’estiu han estat les més especials de la meua vida. Durant tot l’hivern vaig demanar als pares que em portaren a fer un viatge a qualsevol lloc on calguera agafar l’avió. Fins a un mes abans d’acabar el curs no vaig saber què faríem. En realitat, no canvià molt del que fem tots els estius, anàrem a ca l’àvia i a l’apartament de la platja, però amb una convidada que sí que havia agafat un avió per venir a casa.
Ella es diu Saïda i ens hem fet tan bons amics que m’agradaria que fóra la meua germana, així no ens hauríem hagut de separar. Té la mateixa edat que jo, la pell molt bruna i el cabell negre i arrissat, per això un dia una dona la va insultar pel carrer, només perquè té un aspecte diferent del nostre. Saïda viu al desert del Sàhara, en una mena de tenda de campanya que allí anomenen haima, perquè el seu poble hagué de deixar tot enrere i fugir quan fou envaït pel Marroc. Per sort, un país amic, que es diu Algèria, els deixà un tros de desert per refugiar-s’hi i viure. Allí no tenen aigua, ni treball ni res. Ells ja hi són vint-i-nou anys. No s’hi pot fer gairebé res. Els meus pares diuen que ja és prou de treball mantenir-se vius i no perdre l’esperança de tornar a la seua terra.
Anàrem a Benalest i ella es féu amiga de la meua colla, aprengué a nadar i, a més, veié la mar per primera vegada. Fa pocs dies que se n’ha anat d’ací i a casa no deixem de recordar les coses que deia, què feia i com era de guai.
No he pujat en avió, però crec que he fet un viatge molt llunyà, he escoltat i he vist coses que mai hauria imaginat i que m’han fet sentir durant un temps en la pell d’un altre, com vaig sentir dir a algú en la tele.
Ferran Bosch i Llopis, 5é B

El primer dia de classe i em toca a mi llegir la redacció sobre el que hem fet en les vacances. Quan hem eixit a esmorzar tothom volia que continuara la història.


Aquest hivern he sabut, definitivament, que els meus pares no són infal·libles. Una de les coses que més em repetiren quan se n’anà Saïda fou que ens podríem escriure totes les setmanes. D’això, res. Allí tot és tan difícil... No hi ha correu, de manera que per a comunicar-se cal conéixer algú que viatge als campaments de refugiats i vulga portar una carta a qui tu li digues. Això, precisament, és el que ens ha calgut fer a nosaltres.
–Dues parades i ja hi som. Quina sort hem tingut de conéixer aquesta gent que se’n va al Sàhara despús-demà! De tota manera, no sé si serà abusar fer-los portar un paquet, a més d’una carta...
La dona que portarà les nostres notícies a Saïda viu al centre de la ciutat i a mi m’agrada molt venir a aquests barris. Algunes façanes estan pintades de fa poc i just davant de la més bonica ens aturem.
La porta del pis és de fusta fosca, enorme, altíssima. El timbre és al centre i té forma de papallona daurada que cal girar... Damunt del timbre hi ha una reixeta que s’obri i mostra una cara que somriu.
– Entreu. Ferran, pots trobar Carla i Didi a la cuina, al final del corredor.
Mire la mare, que m’anima a anar-me’n per un passadís llarg i ample. A mesura que m’acoste, sent les veus de Carla i Didi.
–Hola! Tu ets el que va acollir Saïda aquest estiu?–em pregunta ell.
–Sí, sóc Ferran. Tu ets Didi?
Em contesta que sí, que té nou anys i vingué aquest estiu, però s’ha hagut de quedar perquè està malalt.
Carla és més major que jo i se’n va a fer els deures així que acaba de berenar.
–Anem al saló. Vols que juguem a la Play?
Didi engega un joc de pirates del mar Carib i comencem a lluitar, navegar... De sobte, es gira i em pregunta per Saïda.
–Sabies que jo la conec?
–Us coneguéreu a l’avió?
–Vivim al mateix barri i som companys d’escola, encara que l’any passat no vaig poder anar a classe, per estar malalt dia sí, dia no.
–Quina casualitat!
El joc encara no ha acabat, però la mare de Carla crida Didi, perquè han d’anar a la consulta del metge. Mentre desconnectem la Play i recollim els jocs, encara té quelcom a dir-me.
–Saïda t’ha parlat alguna volta del tresor de la seua família?
–Quin tresor?
–Ja veig que ha sabut guardar el secret...
Saïda tenia secrets per a mi? Què hi havia tan important que jo no tinguera dret a saber? I Didi, per què ho sap? Un tresor, de quina mena?
 ............................................................................

Fragment del llibre: El tresor de Saïda
Autor: Eva Peydró
Il·lustrat per: Paco Roca
Editorial: Bromera
Col·lecció: El Micalet Galàctic +6
ISBN: 9788415390534
Activitats:
  1. Saïda rebrà prompte una carta de Ferran amb fotografies i un paquet de coses necessàries que no hi ha al Sàhara. Imagina ara que la família portadora de la carta se’n du una altra de tornada. Què li diria Saïda a Ferran? Li ha agradat la seva experiència en Espanya?
  2. Escriu una carta de Saïda dirigida a Ferran i la seua família, fent un repàs de les seues vacances i comentant les seues impressions.
  3. La família de Saïda amaga un tresor. Per què no s’ho ha contat a Ferran? Quin tipus de tresor podria ésser el que guarda?
  4. Et proposem que escrigues una continuació del relat, o un poema, i que l’envies acompanyat d’un dibuix original al Concurs Literari Grup Leo 2013:
Grupo Leo
Apartado 3008
03080 Alicante
O por Email a:
  • grupoleoalicante@gmail.com
Importante: No olvides escribir tu nombre, curso, centro educativo y teléfono o e-mail de contacto.
...................................................................
grupoleo@terra.es

No hay comentarios:

Grupo Leo