jueves, 25 de octubre de 2012

Los libros del mes de octubre 2012 del Grupo Leo en La Tiza: "Lila la dragona i la màscara màgica"

Los libros del mes de octubre 2012 del Grupo Leo
en La Tiza

Artículo visto en:
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 24-10-2012
Diario Información de Alicante con el Patrocinio de la Fundación CajaMurcia

Lila la dragona i la màscara màgica

L'Autora: Estrella Ramón (Tortosa, 1964 -):
Vaig néixer a Tortosa .He fet moltes feines: de botiguera a la vora de la platja, de secretària d'uns advocats anglesos tibadíssims, d'interpret a un hotelàs carregat d'estrelles, d'estudiant d'un munt de coses...
Darrerament treballo de senyo de música a l'escola del barri i volto amunt i avall dels Països Catalans impartint cursets de didàctica de la música.
També toco una mica de jazz i música clàssica a les tecles negres i blanques d'un piano vell i atrotinat (pobres veins) i toco contes i altres històries a les tecles quadrades i grises d'un ordinador portàtil.

Il·lustrat per: Lluís Filella (Barcelona, 1961 -):
Visto en www.sol-e.com
Nació en Barcelona el 18 de octubre de 1961.
Es Licenciado en Derecho por la Universidad Central de Barcelona. Durante un tiempo trabaja como abogado en diversas compañías de seguros y gabinetes jurídicos. En 1992 comienza a compaginar la profesión de abogado con la de ilustrador. En la actualidad se dedica en exclusiva a la ilustración. Fundamentalmente sus trabajos están dirigidos al público infantil y juvenil aunque también colabora en diferentes organizaciones con dibujos para postales navideñas, trabajos para publicidad y libros de texto.

Ressenya:
La pobra Lila és una dragona trista: no fa foc ni fa por. L'únic que sap fer és amoïnar-se perquè no és com els seus pares ni com el seu germà Nicolau. Però un bon dia, la visita de la Maga de les Mil Màscares ho canvia tot...

La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
LILA LA DRAGONA I LA MÀSCARA MÀGICA

Lila era una dragona menuda, de cua llarga, ulls sortits i orelles punxegudes, que plorava a bots i barrals a la vora d’un grapat de llenya seca.
I és que, a la Lila, la llenya seca no li agradava gens ni mica i, per més que s’hi posés, era incapaç d’empassar-se ni una branca de les més esquifides.
-Però Lila, que no t’adones que un bon esmorzar és la principal fon d’energia del dia? -mirava de raonar el seu pare-. Fixa’t en Nicolau.
El Nicolau era el germà gran de Lila. Un Germà que sempre tenia gana i que s’engolia els feixos de llenya com si fossen grapats d’escuradents.
En sentir que son pare el posava d’exemple, el Nicolau obrí una boca com una bústia i llançà una flamerada que deixà els matolls de l’entrada de la cova convertits en un munt de carbonissa.
-Bravo, Nicolau, això és una flamarada, sí senyor!- el felicità la mare.
-Ho has vist, que bé ho fa el teu germà? I saps per què ho fan tan bé? Doncs, perquè s’alimenta com cal.
-A més, Lila, com menges tan poc, després no tens esma per a res i la mestra Dragona s’enfada perquè no acabes mai de cremar els deures -va continuar la mare.

-I de nit no fa més que plorinyar –va afegir Nicolau, fent d’espieta fastigós, com si la pobra Lila no en tingués ja prou i massa amb l’assumpte de la llenya i el dels deures-. Li fa temor quedar-se a fosques, però és tan bleda, que no sap ni encendre’s una flamaradeta que il·lumine el seu racó.
La Lila no deia res, somicava i mirava el terra de la cova, morta de vergonya. Tant de bo tot el foc que li cremava les galtes pogués servir per a cremar matolls o calcinar pedres.
Però no, només servia per a fer-la plorar.
-Un desastre, això és el que ets- reblà el seu pare-. On s’ha vist, una dragona incapaç de cremar una mosca! Com no t’adreces, filla, de bo que no sé on anirem a parar.
-Ves en quin conte li donaran treball, si no aprèn a llançar foc pels queixals- sospirà la mare.
-Quin ridícul!- va afegir Nicolau.
-Doncs res, Lila,que avui no et mous de la cova fins que no et menges aquest feix de llenya i acabes de socarrar els deures. Això és el que hi ha.
A fora de la cova, el sol regalimava entre els arbres. Era el dia perfecte per sortir a buscar princeses. De segur que el bosc n’era ple, però, ves, ella no hi podia anar. L’havien castigada i es va haver de quedar a la cova.
I allà estava, plora que ploraràs, enmig de la cova quan de sobte, va aparèixer una mena de fada, baixeta i una mica rebregada, amb un davantal no gaire net i unes tisores platejades en coptes de vareta màgica.
-Snif, snif! –somicava la dragona, i entre sanglots encara es va aclarir per preguntar -: I tu qui foguerades ets?
-Jo? Doncs una maga famosíssima: la Maga de les Mil Màscares. Però, no em digues que mai no havies sentit parlar de mi?
-Nnnno –quequejà la Lila estossegant més núvols de fum.
-Sí que estem bons – sospirà la Maga-. Molt de cremar pedres i de cultureta res. Bé, per sort per a tu, que no sàpigues qui sóc no vol dir que no t’ajude igualment.

............................................................................

Autora: Estrella Ramón
Il·lustrat per: Lluís Filella
Editorial: Cadí
Col·lecció: Llegir és viure +6
ISBN: 978-84-474-4027-6
Activitats:
  1. Com era Lila?
  2. I el seu germà? Per què van castigar a Lila la dragona?
  3. Com ajudarà La Maga de les Mil Màscares a Lila?
  4. Acaba la història i l'envies acompanyada d'un dibuix original al Concurs Literari Grup Leo 2013:
Grupo Leo
Apartado 3008
03080 Alicante
O por Email a:
  • grupoleoalicante@gmail.com
Importante: No olvides escribir tu nombre, curso, centro educativo y teléfono o e-mail de contacto.
...................................................................
grupoleo@terra.es

No hay comentarios:

Grupo Leo